Què faig cada vegada que trobo algú que ven alguna cosa semblant a Savia

La versió de manual de l'anàlisi de competència és aquesta: t'asseus un dia, mires vuit empreses, muntes una taula bonica i en treus conclusions.

L'he feta. El problema és que caduca. Al cap de tres mesos el document descriu un lloc on ja no hi ha ningú, i tornar-la a fer sencera fa tanta mandra que no la fas.

El que faig ara és una altra cosa, i bastant menys lluïda.

No és un exercici, és un reflex

Cada vegada que em creuo amb una empresa o una persona que ven alguna cosa semblant a Savia —un anunci, un post, algú que apareix a LinkedIn— això dispara el procés.

No espero a tenir-ne vuit. Amb un n'hi ha prou.

L'avantatge és que la feina s'acumula en comptes de repetir-se. Al cap d'uns mesos tinc el mapa sencer, construït a trossos, i cada tros porta la data del dia que aquell competidor existia tal com el vaig mirar.

Pas 1: l'informe

Faig servir l'extensió de Claude Code. Li dono el web d'aquella empresa i li demano sempre el mateix, en el mateix format:

1. La promesa principal. La frase gran de la portada, literal.
2. A qui diu que s'adreça. Mida d'empresa, sector, rol.
3. Què inclou i què no. De la seva pàgina de producte o de preus.
4. Com cobra. Per usuari, per ús, llicència, pressupost a mida.
5. Quina prova ensenya. Casos, logos, xifres, opinions. Amb noms o sense.
6. A quina objecció respon primer. El que posen a dalt de tot sol ser la por més comuna del seu client.

Aquest últim punt val més del que sembla. Si tres competidors dediquen espai a explicar on es guarden les dades, és que el client ho pregunta abans que el preu.

La instrucció que hi va sempre: cita textual i enllaç, o no ho posis. Sense això acabes comparant resums inventats amb molta seguretat.

Que l'informe surti sempre igual no és mania. És el que permet posar-los un al costat de l'altre sis mesos després.

Pas 2: contrastar-lo amb el meu

Aquí hi ha la part que no surt en cap article de "com analitzar la competència", i és la que fa que això serveixi d'alguna cosa.

Tinc una carpeta de projecte amb tot el meu material a dins: el meu contingut, el meu buyer persona i els fitxers de màrqueting que em va preparar l'agència que vaig contractar. És el que defineix què dic, a qui l'hi dic i per què.

L'informe del competidor hi entra. I la pregunta que faig no és "què fa aquesta empresa".

És aquesta: a la vista d'això, què estic fent bé i què estic fent malament?

La diferència és gran. Una anàlisi de competència normal acaba en un retrat de l'altre, que és informació que no t'obliga a res. Aquesta acaba en una llista de correccions sobre el meu, que sí.

Per què això funciona millor que una tarda

Perquè cada competidor nou és una opinió externa gratis sobre el meu posicionament.

Si una empresa amb clients reals ha decidit posar la seguretat de les dades al primer bloc de la portada, això és un senyal que a algú altre li va costar diners descobrir. I jo el rebo mirant el seu web amb atenció.

Acumulant informes acabes tenint feedback de molta gent diferent —empreses grans, gent que ven en solitari, agències— sense haver parlat amb cap. No substitueix parlar amb clients. Però es fa en vint minuts i ells ja van pagar per equivocar-se.

Què en va sortir, en el meu cas

Quan portava uns quants informes, va aparèixer una cosa repetida: gairebé tots parlaven de buscar més ràpid.

Molt pocs parlaven de què passa el dia que la persona que sabia la resposta marxa.

Aquell buit va acabar sent l'angle de Savia. No el vaig trobar amb una taula comparativa: el vaig trobar perquè el mateix silenci es repetia informe rere informe.

Què fa la IA i què no

La IA fa el que abans em menjava el temps: llegir, extreure i ordenar en el mateix format.

La part que decideix segueix sent meva, i és la curta. Cap model et dirà quin dels buits que ha trobat li importa de veritat al teu client. Això se sap parlant amb gent.

I una regla sense excepcions: dada sense enllaç, fora. La IA és bona estructurant i molt bona inventant una cosa que sona perfectament raonable.

Els errors que he comès

Copiar el que va primer. El líder es pot permetre un missatge genèric perquè ja té marca. Tu no.

Mirar només els grans. El competidor petit que va ràpid t'ensenya més sobre cap on va el mercat que el gran que fa cinc anys que està igual.

Desar l'informe i no tornar-hi. Un informe que no entra a la carpeta on hi ha el meu material és un PDF més. El contrast és la feina; l'informe només és la matèria primera.

Què canvia de veritat

No és que sàpiga més dels meus competidors.

És que cada vegada que n'apareix un de nou, en comptes d'una punxada de "aquests van al davant", tinc vint minuts de feina concreta i una o dues coses per corregir aquesta setmana.